La primera vegada
En aquesta vida, utilitzem molts termes per a definir aquella primera sensació, aquell primer instant, aquell primer moment, que determina moltes coses, però dintre del nostre record, és aquella primera vegada, que mai oblidarem.
Era de nit, jo no podia dormir, estava nerviós, inquiet, quan aclucava els ulls, em deslligava de les pors, però els nervis em col·lapsaven i no em deixaven dormir. Tenia molts pensaments incoherents que em desvetllaven cada dos per tres, no em podia relaxar, massa pensaments per tan poc temps.
Volia fer-ho, ho desitjava, però no era el moment ni el lloc. La sang em bullia per dintre, i desgraciadament no volia encendre els llums, no la volia despertar. Havia d'esperar.
El dia següent em vaig llevar d'hora, encara tenia ganes, moltes ganes, però no sabia com desfogar-me. Volia fer-ho a tota costa, no m'importava on, ni quan, ni el perquè, solament volia fer-ho amb ella.
Vaig vestir-me, no gaire adequat per l'ocasió, però sense semblar un poca vergonya, vaig anar a buscar els meus estris, i vaig trobar el moment oportú, en un racó on ningú em pogués veure, necessitava intimitat.
L'art de persuadir algú, necessita molt temps per a formar tot allò que volem dir, que necessitem dir, i gràcies a això, podrem aconseguir allò que volem, que desitgem.
Necessitava tenir l'oportunitat de seure en un lloc, enfront l'ordinador, i posar-me a escriure. Escriure, el meu primer relat, la meva primera història, el meu primer pensament plasmat en un munt de caràcters dintre d'una màquina electrònica, que reflectiria tot allò que sentia.
Quan la inspiració em desbordà, no li vaig tancar les portes de ma ànima, vaig endreçar les pautes del meu escrit, vaig tenir curar de no errar en cap instant de rerefons literari, vaig veure les imatges de tot allò que necessitava, tot allò que giravoltava dintre del meu cervell, petit encara que prudent, i vaig rendir-me quan vaig escriure l'últim punt.
Aquella va ser la primera vegada, de moltes posteriors, on vaig delectar els meus humils coneixements, en l'art de l'escriptura, petita i dolça escriptura.
Era de nit, jo no podia dormir, estava nerviós, inquiet, quan aclucava els ulls, em deslligava de les pors, però els nervis em col·lapsaven i no em deixaven dormir. Tenia molts pensaments incoherents que em desvetllaven cada dos per tres, no em podia relaxar, massa pensaments per tan poc temps.
Volia fer-ho, ho desitjava, però no era el moment ni el lloc. La sang em bullia per dintre, i desgraciadament no volia encendre els llums, no la volia despertar. Havia d'esperar.
El dia següent em vaig llevar d'hora, encara tenia ganes, moltes ganes, però no sabia com desfogar-me. Volia fer-ho a tota costa, no m'importava on, ni quan, ni el perquè, solament volia fer-ho amb ella.
Vaig vestir-me, no gaire adequat per l'ocasió, però sense semblar un poca vergonya, vaig anar a buscar els meus estris, i vaig trobar el moment oportú, en un racó on ningú em pogués veure, necessitava intimitat.
L'art de persuadir algú, necessita molt temps per a formar tot allò que volem dir, que necessitem dir, i gràcies a això, podrem aconseguir allò que volem, que desitgem.
Necessitava tenir l'oportunitat de seure en un lloc, enfront l'ordinador, i posar-me a escriure. Escriure, el meu primer relat, la meva primera història, el meu primer pensament plasmat en un munt de caràcters dintre d'una màquina electrònica, que reflectiria tot allò que sentia.
Quan la inspiració em desbordà, no li vaig tancar les portes de ma ànima, vaig endreçar les pautes del meu escrit, vaig tenir curar de no errar en cap instant de rerefons literari, vaig veure les imatges de tot allò que necessitava, tot allò que giravoltava dintre del meu cervell, petit encara que prudent, i vaig rendir-me quan vaig escriure l'últim punt.
Aquella va ser la primera vegada, de moltes posteriors, on vaig delectar els meus humils coneixements, en l'art de l'escriptura, petita i dolça escriptura.
Comentarios
Publicar un comentario